dijous, 18 de juny de 2009

Plataforma ciutadana "Salvem Can Membre"

-Xerrada de presentació de la plataforma.
-20,00 h, biblioteca des Pla de na Tesa, dilluns 22 de juny de 2009.
En cas de problemes d'aforament de la sala, la xerrada es traslladarà a l'església.



  • La Plataforma proposa que el CONJUNT ARQUITECTÒNIC DE CAN MEMBRE sigui declarat BIC (Bé d’Interès Cultural) per part del Departament de Patrimoni del Consell de Mallorca.

    Art. 5
    “Tindran la consideració de béns d’interès cultural els béns mobles i immobles més rellevants del patrimoni històric de les Illes Balears que pel seu valor singular es declarin com a tals de forma individualitzada.”.

    Art. 26
    “Els propietaris, titulars o simples posseïdors de béns d’interès cultural tenen el deure de conservar-los, mantenir-los i custodiar-los de tal manera que se’n garanteixi la salvaguarda dels valors. L’ús a què es destinin aquests béns ha de garantir-ne la conservació.”


    Llei del Patrimoni Històric de les Illes Balears (Llei 12/1998 de 21 de desembre. BOCAIB 29/12/1998).







    Per les terres planes de Marratxí travessava una de les arteries més importants de Mallorca, anomenada “Camí de muntanya”, ja documentat l’any 1494. Connectava la Marina de Llucmajor amb la Serra de Tramuntana.
    Per ell transitaven grans guardes de ramat que es traslladaven d’una part a l’altra cercant les pastures.
    Dins la finca de Can Vador, a les terres que actualment ocupa la plaça de l’església, hi havia un petit abeurador, on els pastors podien fer una aturada en el camí per abeurar el bestiar.
    A l’altre part del Camí de Muntanya, s’aixecaven unes cases anomenades “Can Membre”, antiga taverna de camí que donava servei als pastors. Aquí podien dinar, sopar, descansar i passar una vetllada agradable.
    Amb la construcció de l’església, l’any 1858, diferents famílies, com les de Can Rubiol, Can Curt, Cas Capoll (1867), Can Formiga i les cases des Cortó de la família Campins - Mates, agrupen les cases voltant a ella, formant el primer carrer urbà anomenat de Sant Llàtzer.
    Amb la nova església neix un dels nuclis històrics de Marratxí conegut com “Es Pla de na Tesa”.
    I per què l’església es construeix en aquest lloc?. Segur que D. Vicenç Mates va tenir dues bones raons. La primera era una trobada de camins: Camí de Can Frontera, Camí de Muntanya i Camí de Son Alegre. La segona que les cases de Can Membre eren un punt de referència per a les persones que circulaven per ells i per als habitants d’aquestes terres.
    A tots els marratxiners són conegudes les cases de Can Membre, però ningú sap d’on en surt el nom.
    Segons el diccionari “membre” és: “extremitat d’un cos” o “persona que forma part d’un grup o comunitat”. Can Membre, doncs, forma part de la nostra història, molt abans que l’església.
    El conjunt que formen les cases, l’hortet i sa tanca són part del nostre petit i escàs patrimoni cultural.
    El patrimoni cultural és herència dels nostres padrins i nosaltres com hereus l’hem de cuidar i conservar per als nostres fills.
    No crec tenir cap dubte quan vos dic que Can Membre ha estat i és punt de referència de la nostra cultura.
    A més de ser antiga cantina de camí, botiga i barberia, albergava un petit teatre i també era lloc on s`hi solien fer bregues de galls, i molts de pladenatesers han après les notes musicals amb el piano de na Maria.
    Can Membre, amb la carrera tancada de pedrissos, coberta per la porxada, la creu encalada coronant el portal, l’hortet de tarongers i la tanca amb les quiques pasturant a l’ample per ella, ha estat i és testimoni de vides passades i presents.
    Can Membre és “membre” de la nostra cultura. SALVEM CAN MEMBRE!

    Bernat Cabot Llabrés





    SES GLOSES DE NA ROSA

    Es Pla de Na Tesa és un poble
    petit i ben situat,
    però des de fa un temps
    se sent molt amenaçat.

    Primer va ser el polígon,
    després el segon cinturó;
    més tard els de Son Bonet
    xerraren d’una ampliació.

    Per si no en teníem prou,
    ens ha dit l’Ajuntament
    que a la tanca de Can Membre
    farà un aparcament.
    No hi volem aparcament,
    ni tampoc que hi sembrin gespa.
    Noltros ho volem talment;
    així com està, com sempre!!!

    És un lloc amb molta història,
    antic hostal de camí,
    on sempre s’hi aturaven
    els pastors de per aquí.

    Tothom estima Can Membre.
    Trob que l’hem de preservar,
    malgrat només sigui per veure
    quiques i polls pasturar.

    Si ma mare fos aquí,
    segur en feria una glosa,
    però com que ja ens ha deixat,
    l’ha feta la seva filla, na Rosa.


    Sa filla de na Joana, sa Glosadora